LA FIRA LITERAL

 

Existeix el llibre polític? O existeix una immensa majoria de llibres despolititzats? O, potser, cap d’aquestes preguntes ens ajudaran a trobar les respostes que cerquem. Tota eina de pensament –en aquest cas, el llibre– és això, una eina que condensa idees. Els llibres són projectils que armen els nostres arguments i que, alhora, construeixen el nostre pensament. Els llibres, per tant, són polítics. Tots ells projecten una visió del món. Aquesta projecció del món pot ajudar a conservar les actuals estructures de dominació i d’opressió, o bé pot ajudar a armar les idees i la força, material per enderrocar aquestes estructures. Per tant, podríem dir que tot llibre és polític. La qüestió és si fomenta una política emancipadora o apuntala un pensament escleròtic. En aquest sentit ens preguntarem, també, les idees poden canviar el món? Evidentment, no. Les idees poden esdevenir força física si recauen sobre aquelles persones i col·lectius humans oprimits i fan seves les eines que els ajudin a entendre les estructures que els oprimeixen.

 

«Un editor pot canviar
el món? Difícilment. Un
editor no pot ni canviar-se
a si mateix»
Giangiacomo Feltrinelli

 

Quan algú vol parlar de llibre polític, ens vol situar en una posició dins del camp de batalla, perquè ens diu implícitament que hi ha llibres que no ho són, de polítics. Per exemple, sovint la literatura ens ha narrat conflictes existencials amb personatges que, després de rius de tinta, no saps de què treballen, quina és la posició que ocupen dins les relacions de producció… El
fet de no descriure la seva raça, la seva situació social, etc., ens fan pensar automàticament que aquests individus són personatges de classe mitjana i de raça blanca. Els forats que ens deixa la literatura els omplim amb la ideologia dominant. Allò que no es descriu, ho omplim amb unes ments alienades dins d’un marc de relacions socials capitalistes i patriarcals.

Què han de fer els llibres per canviar la societat? Poc poden fer uns objectes en si. És només quan són llegits que aquestes mercaderies –objectes que es compren i es venen– poden passar a tenir una utilitat, un valor d’ús, i esdevenir desmercantilitzats, compartits, socialitzats en biblioteques, transmeses les seves idees, etc. És aquí on el llibre esdevé «polític», en el moment en què les idees escrites a les seves pàgines polititzen i pol·linitzen les ments de les lectores. Però no podem donar vida pròpia als llibres; no els podem fetitxitzar. És per això que només l’acció humana sobre les idees (els debats d’aquestes idees) poden convertir les idees «polititzades» en força material. És en aquest moment en què es passa del misteri de les idees a l’acció «política» que  transforma la realitat; una realitat que no pot ser més que quotidiana, com ho és tot allò real.

Aquesta transformació de les idees en força material és el que porta les lectores a passar de ser mers subjectes passius a actors polítics de les seves vides. I, alhora, convertint molts més llibres de valor de canvi –aquell valor que tenen pel que costen– en valor d’ús –pel seu contingut– transformant el seu contingut en un foc que abrasa la realitat i que no permet que ni els subjectes actius segueixin sent el mateix subjecte. Mitjançant aquesta acció transformadora passem d’analitzar la realitat a canviar-la. La lectura ha de ser  la combustió alliberadora d’energia que faci funcionar la revolució.

Organitza
Tigre de Paper
Ateneu L’Harmonia
Biblioteca Trinitat Vella – José Barbero
Biblioteca Ignasi Iglésias – Can Fabra
Llibreria La Carbonera
Edicions Bellaterra
Icaria Editorial

Coordinació general
Laura Arau
Cultura21, SCCL

Coordinació Espai Kanalla i Espai de Lectura
Emma Armengod
Gemma Domingo
Biblioteca Trinitat Vella – José Barbero
Biblioteca Ignasi Iglésias – Can Fabra

Logística i producció artística
Sergi Espinosa
Ateneu L’Harmonia

Direcció d’art i disseny
Dani Rabaza – Münster Studio

Comunicació i premsa
Aram Ramon