Actualitat de la Fira Literal Barcelona

El llibre no deixa de ser una arma per remoure consciències

Què entenem per un llibre radical? Un llibre subversiu? Un llibre que ens faci canviar la nostra visió del món? Un llibre potencialment censurable? ‘Fariña’, és un llibre radical, això està clar, i potser també ho és diguem-ne, ‘Una cambra propia’. Però pot ser radical, una novel·la? O un còmic? La ficció és tan radical com l’assaig? O més? Què aporta radicalitat a un llibre?

En realitat, la radicalitat del llibre rau en la mirada de qui el llegeix. El llibre no deixa de ser una arma per remoure consciències, però només és capaç de fer-ho amb l’esforç darrer de la persona que llegeix. Abans, però, haurà passat per tota una sèrie de mans, de ments i de processos que poden acostar-lo o allunyar-lo de la seva radicalitat.

La responsabilitat de les editorials de triar, remenar, proposar i apostar per un llibre, pot fer d’un text un llibre radical. L’exhaustivitat de les correccions poden cobrir de radicalitat un text. La tria d’una o altra tinta, paper, impremta o procés d’enquadernació són, sovint, decisions radicals. La manera de distribuïr-lo i fer-lo arribar a les llibreries és radicalitat efectiva. I la recomanació del llibreter o llibretera és sovint una radicalitat afectiva. Amb tot això, és sempre qui el rep, qui el llegeix, qui fa que la lectura sigui més o menys radical. Per això, finalment, un conte infantil pot ser radical. I ho pot ser de moltes i moltes maneres.

Pensar sobre llibres radicals és una de les moltes coses que intentem fer aquells qui llegim, escrivim, recomanem, editem i corregim, enquadernem, transportem i il·lustrem llibres en aquest país. Algunes ho fem per trobar-ne més, d’aquests llibres. D’altres ho fan per censurar-los i amagar-los sota l’estora. No cal que parlem del moment crític que viu la cultura darrerament perquè no és això el que pretenem: quan parlem de radicalitat ho fem pensant en anar a l’arrel de les coses, com deia Angela Davis. I per això és important que ens pensem quins llibres volem.

Trobar-nos, veure’ns les cares i repensar quina és l’arrel i quines són les coses, és a dir, exercir-nos radicalment com a lectores, no és una cosa que puguem fer gaire sovint. Les llibreteres -com jo mateixa- no sempre trobem espais per trobar-nos amb les lectores. O amb les altres llibreteres, o biblioteques. O amb les editorials amb qui treballem. Per això, crear comunitat és imperatiu. Per prendre el pols al carrer i posar rostre a les lectores. Per creure’ns l’ofici que fem. I això no només ho podem fer per Sant Jordi. La voràgine consumidora de llibres de Sant Jordi no sempre ens permet frenar i pensar. Recomanar. Respirar. Exercir el nostre ofici.

Per això és tan absolutament imprescindible una fira com la Literal.

La Literal va néixer per ser la fira d’idees i llibres radicals a casa nostra. I ho ha aconseguit. Però ha aconseguit més que això. La fira Literal ha aconseguit ser una cita inel·ludible per als llibrèfils. Ha aconseguit ser un espai kanalla de gaudi per a persones petites i no tan petites. Ha aconseguit tenir una programació musical envejable -tenint en compte que es tracta d’una fira del llibre-. Ha aconseguit ser un referent cultural. I esdevenir un referent cultural implica una responsabilitat cultural, tant amb les qui en formen part, com sobretot, amb el públic que hi assisteix i qui, depressa, traspassa la frontera de públic passiu per a incidir en allò que és la fira.

Potser el més important de la Literal és el que no es diu. Potser el més important de la Literal és que menys d’un mes després de Sant Jordi es faci una fira del llibre radical i es venguin molts i molts llibres. Potser el més important de la Literal és que acosta a moltes d’aquelles qui normalment no es troben a uns llibres que d’altra manera no podríen gaudir. Potser el més important de la Literal és que les editorials, les lectores, llibreteres i totes les persones que formen part de l’ecosistema literari es trobin i es creguin la seva feina. Potser el més important de la Literal sigui que després de cada edició tenim més ganes de fer la següent. Potser el més important de la Literal és que anem a l’arrel del que ha de ser un llibre radical: un instrument de transmissió d’idees per canviar la realitat que vivim si no ens agrada, o per celebrar-ne el que sí.

Perquè en realitat, la Fira literal és això. Un espai per a repensar la radicalitat, els llibres i el seu entorn. La cultura, aquesta opció política revolucionària a llarg termini que reivindicava Montserrat Roig i que ens vam fer nostra totes aquelles que fem la Fira Literal. Apostar per una cultura diversa, dispersa i alternativa, des dels marges però central en les nostres vides. Radical perquè sí, perquè volem i perquè ens la creiem. Perquè sabem que sense les lectores no hi serem, però també que no ho fem soles.

Aquest any la Literal reivindica un maig del 68 que va mostrar al món que no, que el futur planificat no estava pensat per a nosaltres, però que no per això havíem de deixar de somniar-ho, ni de lluitar per fer-lo possible. I això no ho podem fer de cap altra manera que instruïnt-nos, llegint-nos i compartint lectures radicals. Per això us volem convidar  els dies 11, 12 i 13 de Maig a la Fabra i Coats a participar del goig de fer de la Literal la festa dels llibres radicals. La fira dels llibres que potser no canviaran el món, però ens canviaran una mica a nosaltres. I així, nosaltres ens veurem més preparades, més apel·lades i més fortes per a atrevir-nos-hi. No us podem prometre més que una fira Literal molt radical, amb una programació ambiciosa i preparada per a intentar problematitzar radicalment cultura, literatura i vida. I feta amb molta cura i dedicació per un equip format per editores, artistes, llibreteres, bibliotecàries, tècnics, músics, activistes culturals i, finalment, persones radicalment convençudes de la feina que fan. Però sobretot, feta per a unes lectores i uns lectors ambiciosos i famolencs de cultura, de llibres i de radicalitat. Dels qui decidiran, amb la seva mirada i la seva lectura, quins són els llibres radicals de demà.

 

Article de Carlota Freixenet, llibretera de La Carbonera i coorganitzadora de la Fira Literal