Actualitat de la Fira Literal Barcelona

Radicalment felices

REstem d’aniversari! Aquesta és la cinquena edició de la Literal, la cinquena, i això és un motiu per a celebrar. Una fira d’idees i llibres radicals, a Barcelona, poc després de Sant Jordi, no durarà. És una bogeria, una quimera. No hi ha prou lectors de «llibres radicals». Això no funcionarà. O potser sí. I amb tot això a l’esquena, vam decidir tirar endavant.

Fa 5 anys la literal era només una idea.

Un projecte, un equip petit, moltes ganes. Un espai petit, un somni gran. El primer any la fira va omplir gairebé un cap de setmana sencer de programació, i l’espai Bota. Va ser un cap de setmana ple de música i llibres, amb l’espai ple de gent… i un sol tirador de cervesa, però sobretot va ser una demostració del que podia arribar a ser si ens ho proposàvem. Ho diem en plural, però les qui escrivim això el primer any només hi vam venir de públic. De cop ens vam assabentar que a Sant Andreu hi farien una fira de l’edició independent i vam decidir acostar-nos-hi. I tenia molt bona cara, i les editorials i els llibres que hi havia potser no eren fàcils de trobar d’altra manera, i les activitats estaven ben pensades; tant de bo que duri.

El segon any ja vam tenir una participació activa a la fira. Entre d’altres motius, perquè la fira havia crescut: en un any s’havien multiplicat els espais, les editorials participants, la programació -i els tiradors de cervesa-. Probablement l’energia del primer any ens va permetre embarcar-nos en la bogeria d’ocupar pràcticament tot el recinte de la Fabra i Coats. Es fa difícil d’explicar a qui no ha vist el creixement com d’empoderador és veure el passadís central ocupat per un mercat del llibre que no deixa de créixer. El segon any va ser també l’any que vam comptar amb Svetlana Aleksiévich, i és evident que la participació d’una autora guardonada amb el Premi Nobel de Literatura ens va ajudar a posicionar-nos mediàticament. I aquell any, empenta mediàtica a l’esquena, i sobretot amb les editorials donant-nos suport, la fira va créixer.

El tercer any per a nosaltres, que escrivim aquest article, va ser l’any màgic.

La fira estava consolidada, les ponents omplien les sales i de cop havíem d’omplir les sales annexes amb pantalles per retransmetre per streaming la xerrada de Leila Khaled perquè Barcelona sencera tenia ganes de sentir-la. Però per a nosaltres va ser màgic per un altre motiu, també: perquè qui us escriu som les llibreteres de La Carbonera, i ens vam conèixer treballant a la Fira Literal en la seva tercera edició. La Carbonera aleshores era només un projecte, una idea, dos socis que buscaven una tercera sòcia i no acabaven de trobar el perfil adequat i aleshores, durant la fira va aparèixer la tercera sòcia. Les qui heu passat per la fira sabreu quin nivell d’adrenalina suposa, la quantitat de coses que hi passen i com de bonic i intens és tot el que passa allà dins. Doncs al final de la fira, i després d’haver treballat conjuntament, va sorgir. I així, aquesta energia, aquestes ganes de fer coses, de créixer, i aquesta gana de vida, van deixar de ser un projecte efímer a quelcom bastant més estable.

I l’any següent, l’edició anterior de la fira, La Carbonera ja formava part de l’organització de la fira. I quin goig, poder-ho fer.

La fira no ha deixat de créixer, i les ponents convidades cada vegada arrosseguen més públic, i això ens fa felices.

Perquè si tenir el mercat del llibre ple -tot i la pluja- ens agrada, tenir activitats simultànies amb l’aforament complet ens agrada encara més.

El més difícil d’escriure això és, per a nosaltres, escriure-ho sense que se’ns noti gaire que estem enamorades. Enamorades de la fira, de la feina que fem, de l’equip. De la família literal que hem anat creant, que ha anat creixent i d’aquest cap de setmana que vivim de cara al públic però que preparem des d’una setmana després de tancar la fira.

Però de fet, per què ens n’hauríem d’amagar?

La Fira Literal ens encanta, forma part de les nostres vides, i volem celebrar-la. Celebrar-la nosaltres, celebrar els primers cinc anys, tota la feina feta. Però sobretot, celebrar tota aquella gent que participa de la fira. Tota la gent que hi ha passat, totes les ponents que hi han participat, tots els músics, totes les autores, totes les periodistes, totes les editores i llibreteres, tot l’equip. Però sobretot, sobretot, totes les visitants. Totes aquestes persones que any rere any decideixen acostar-se fins al recinte Fabra i Coats i passar unes hores amb nosaltres, gaudint dels llibres i les idees radicals.

Potser perquè nosaltres hem après, al llarg dels anys, que una de les idees més radicals que podem tenir és que volem gaudir de la feina que fem, i preparar la fira per compartir-la amb vosaltres per cinquena vegada ens fa sentir radicalment felices.

Carlota Freixenet i Mar Redondo
Llibreria La Carbonera