Revista de la Fira Literal 2019

Més plural, més radical, més literal

Deia Angela Davis que ser radical vol dir anar a l’arrel de les coses. Nosaltres hem decidit anar a l’arrel del tot, i en aquest cinquè aniversari que celebrem aquest any, preguntar-nos per què un llibre és un objecte radical. De fet, ens hem plantejat si un llibre pot ser realment un objecte radical, i si això depèn del llibre en sí o de qui l’utilitza, o de quina era la motivació de qui l’escriu.

El llibre en sí no deixa de ser un objecte inanimat sense voluntat pròpia, per tant, i això fa que si de bon principi el pensem com a objecte radical ho farem perquè en els seus procés de creació hem partit d’una radicalitat, hem planejat la seva creació i la seva lectura com un procés crític. Això voldrà dir, en definitiva, que ens hem imaginat el llibre com una eina de cooperació col·lectiva.

El que fem quan comprem un llibre és en realitat alliberar-lo. N’alliberem el contingut, el deixem lliure, li donem valor com a objecte i l’alliberem del valor de compra. El llibre, aleshores, passa a ser valuós pel seu contingut o per la seva forma, però no pel preu que n’hem pagat. Ja no és un element del mercat, sinó que és nostre. I ara, nosaltres com a lectores li hem de donar valor, i ens n’hem de fer responsables.

Tot sovint les persones qui ens dediquem al món del llibre ens plantegem la vida del llibre com un procés col·lectiu que desemboca en una lectura individual. És a dir, en equip o individualment es construeix un text, s’edita, es maqueta, es corregeix, s’imprimeix es distribueix i es ven. Es ven a un individu, a un subjecte lector, i a partir d’aquell moment, sembla com si no en fóssim gens responsables, perquè de fet hem delegat aquesta responsabilitat, l’hem cedit a les lectores.

Ara bé, què passa si pensem que aquesta lectura no serà una de sola, sinó infinites? Què passa quan el llibre passa de mà en mà? Doncs que aquesta lectura, que cada vegada és nova, guanya una força interpretativa, una capacitat transformadora en cada nou subjecte lector. I potser és per això, que les persones qui ens dediquem al món del llibre ho fem, no per un individu, sinó per tots els individus, per totes les lectures d’un mateix llibre, siguin seqüencials -com les lectures d’un llibre de la biblioteca- o siguin compartides -com les lectures d’un llibre d’un club de lectura-.

Perquè nosaltres defensem que els llibres ens fan més lliures i més felices. Que aquestes lectures que compartim ens empoderen, ens ajuden a entendre el món, i per tant a guanyar-lo. Ens fan pensar, ens donen eines per construir aquest subjecte col·lectiu que es preocupa per un bé comú que és el garant de la felicitat de totes. Nosaltres, en el fons, defensem la necessitat de llegir per créixer, per transformar, per posar la vida al centre, per decidir com volem viure, per fer-nos responsables de nosaltres mateixes. Perquè per fer un món millor cal conèixer, i per conèixer cal compartir. I per nosaltres, compartir vol dir també -o sobretot- compartir el que llegim.

Per aquest motiu cada any fem créixer la fira. Perquè ens prenem molt seriosament la radicalitat del llibre, perquè som conscients de la seva força. I també per això ens prenem tant seriosament la tasca de celebrar els llibres i la feina que fem cada any amb vosaltres. Que si la lectura, i la creació d’un llibre és una de les tasques més serioses que fem cada dia durant l’any, la Fira Literal és el nostre moment per compartir, respirar i prendre aire per seguir, durant la resta de l’any, preparant llibres radicals per a totes.

Comitè organitzador de Literal

Coordinació
Laura Arau

Maquetació
Dani Rabaza – Münster Studio

Redacció
Carlota Freixenet, Mar Redondo, Marina Sánchez Cid, Laura Sandoval, Laia Altarriba, Adriana Partal, Laura Arau, Emma Armengod, Jordi Cuixart i Sebastian Budgen.

També podeu llegir la revista online al següent enllaç.