Actualitat de la Fira Literal Barcelona

Silvia Federici a la Fira literal 2019

CONFERÈNCIA
Diumenge 12 de maig a les 19h
Fabra i Coats

Silvia Federici: referent feminista en temps de cacera de bruixes

CONFERÈNCIA
Diumenge 12 de maig a les 19h
Fabra i Coats

Olga Rodríguez entrevistarà Silvia Federici

Som moltes les que vam conèixer el pensament de Silvia Federici a través de Caliban i la bruixa: dones, cos i acumulació primitiva (2004. Traduït a 15 idiomes, entre ells el català). El llibre va caure a les nostres mans en temps de vagues, manifestacions nocturnes i okupació d’universitats, edificis i places arreu del territori, embolicant-se a la perfecció en les preguntes que llavors teníem. Quina és la relació entre capitalisme, patriarcat i colonialisme? Per què els treballs que cuiden la vida recauen sobre les esquenes de les dones? Com han arribat a ser invisibles i menystinguts? Quines dinàmiques violentes genera l’economia actual? Com si es tractés d’un conte amb moralina final, Federici ens parlà sobre com l’acumulació originària –el procés de transformació del feudalisme al capitalisme a Europa– no hauria estat possible sense la cacera de bruixes i el colonialisme, obrint la nostra mirada a la complexitat de la història violenta d’Europa i a la comprensió de moltes dinàmiques del present.

A El patriarcat del salari: crítiques feministes al marxisme (2018) poguérem submergir-nos en els debats feministes al voltant d’El capital de Karl Marx. Federici, igual que altres feministes materialistes com Dalla Costa o Selma James, ens endinsa en els forts debats dels setanta, quan l’«allò personal és polític» i l’anàlisi del model econòmic es van trobar fructíferament. Al llibre trobem un seguit d’articles que són alhora un reconeixement i una forta crítica al pensament i a l’activisme de l’esquerra per invisibilitzar el treball domèstic i reproduir al seu si les relacions de poder patriarcals. Un assaig que ens permet no sols introduir-nos en les reflexions de l’economia política, sinó també a entendre algunes fortes tensions als moviments socials.

Però no tot és debat. En conseqüència amb les idees plantejades, Federici va ser una de les fundadores del Comitè Internacional pel Salari pel Treball Domèstic. Des del comitè entengueren que, defensant un salari, posaven llum a l’explotació del treball no remunerat per l’obtenció de beneficis capitalistes i a la necessitat d’entendre la llar com un espai de revolta feminista. A The New York Wages For Housework Committee: History, Theory, Documents. 1972-1977 (2017), Federici relata l’experiència del comitè novaiorquès i reivindica les formes d’organització política vinculades a les cuines, a la cura dels altres, als cossos feminitzats. «A allò que li diuen amor, nosaltres li diem treball no pagat», ens recorda l’activista. Federici és també una de les fundadores del Comitè per a la Llibertat Acadèmica a l’Àfrica, moviment universitari que als vuitanta lluità contra els plans d’ajustos estructurals del Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial i del Projecte contra la Pena de Mort del Filòsof Radical, posant sobre la taula com actualment es perpetuen i enforteixen arreu del món les pràctiques i institucions violentes que alimenten el capitalisme patriarcal colonial.

La violència patriarcal i colonial és, doncs, un element fundacional del sistema econòmic: va permetre el seu naixement i permet avui en dia el seu manteniment. Revolución en punto cero. Trabajo doméstico, reproducción y luchas feministas (2014) és un altre interessant recull d’articles on podem seguir la transformació del pensament d’aquesta activista dels setanta a l’actualitat i, amb ella, trobar representades diverses generacions de feministes i els seus debats. Si bé als setanta la lluita pel salari pel treball domèstic era una important aposta per Federici, en l’actualitat i davant les polítiques neoliberals, l’activista defensa treballar per la construcció dels comuns, per la necessitat d’apropiar-nos i crear espais i relacions que ens permetin decidir col·lectivament sobre les nostres vides. Federici reflexiona en aquesta direcció a l’últim llibre Re-enchanting the World: Feminism and the Politics of the Commons (2018), que apareixerà aviat en català a Tigre de Paper i en castellà a Traficantes de Sueños. Silvia Federici serà entrevistada per la periodista Olga Rodríguez en el marc de la fira. Als seus 77 anys, aquesta professora emèrita de la Universitat de Hofstra (Nova York) continua compartint reflexions sobre història, teoria i filosofia política feminista i s’ha convertit per a moltes en una referent. I és que el pensament de Federici ens ha donat sentit i ens ha canviat els sentits a l’hora de mirar la nostra història col·lectiva. Per a nosaltres, que «venim d’un silenci» i ens trobem en un context cada vegada més boirós, és important transitar els camins de la memòria feminista i reivindicar les referents situades, humanes, solidàries, amb les quals dialogar per comprendre i transformar el món.

En temps d’acumulació per despossessió, de tancament de fronteres i d’ascens del feixisme, com és d’important que Federici ens recordi que «el món sencer necessita un gran sacseig».